Perquè em presente a les primàries de Compromís:

Em presente a les Primàries de Compromís a Les Corts Valencianes. M'adrece a vosaltres, a tu, per explicar les raons de la meua decisió i al mateix temps per encoratjar-vos a participar en aquest meravellós exercici d’obertura democràtica que pocs partits fan per a pràcticament tota la candidatura electoral. Un exercici que situa Compromís al capdavant d'un procés imparable: el del CANVI. És un procés que estem construint colze a colze amb els ciutadans i les ciutadanes que han représ el protagonisme que els pertoca en l'espai públic, rescatant la DEMOCRÀCIA per al poble.

Sóc dona, sóc mare, sóc valenciana. Des de fa molts anys milite des de l’esquerra transformadora per millorar aquesta societat que com milers de valencians vaig rebre en herència i perquè vull que la gent del meu País puga viure amb dignititat. Este va ser el meu somni quan vaig ser Diputada a Les Corts espanyoles representant al País Valencià, un treball del qual done compte en xicotetes dosis a aquest blog. I sabeu? encara continue somiant....

Somie amb un País Valencià d’hòmens i dones lliures. Un País on el blau del cel és tan intens que es pot mirar i sentir emoció contemplant un cel on els estels i la lluna llueixen amb intensitat, i per fi les podem contemplar ja que les nostres ciutats i els nostres pobles ja no contaminen lumínicament en les suaus nits valencianes. 

Somie amb una mar ben blava, en la nostra Mediterrània, que acarona suaument les nostres costes; una mar ben neta, clara, plena de vida. Una mar que fa possible el treball a la gent que viu d’ella sense ser maltractada. Una mar que ens recorda la història i ens agermana amb altres pobles i altres cultures. Una mar que fa que el meu País s’enriquisca de les aportacions i, alhora que aporte.

Somie amb un País ple de boscos de carrasques i sureres, de pins pinyoners i de garroferes, en unes muntanyes on es pot respirar l’aire fresc envoltat de la flaire del timó i el romaní, de la ginesta i la murta, de l’espígol i la farigola. Un País ple d’ocells que volen lliures entre els nostres parcs naturals, que ara si, estan ben cuidats, que ja no moren pels incendis. On Cofrents ja ha tancat perquè el meu País aposta per altres energies més respectuoses.

Somie amb un País ple d’escoles públiques, sense barracons, on els xiquets i les xiquetes gaudeixen d’aprendre en llibertat. I poden triar aprendre en valencià. Un país que ha fet del respecte el seu senyal inequívoc d’identitat i on gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals podem passejar pels carrers sense por perquè l’homofòbia i la transfòbia han desaparegut, on les dones ja no moren assassinades pels criminals, ans al contrari, han fet de la feminitat una raó per viure i per conviure, un País Valencià amb nom de dona.

Somie amb una terra conreada pels llauradors que poden viure del fruit del seu treball, amb dignitat. Un país de tarongers i vinyes, d’albercoquers i llimeres, d’encisams i tomaques i cogombres... regat tot per les sèquies que agafen l’aigua dels nostres rius. Uns rius nets, vius, plens de peixos. Un Segura i un Xúquer vius.

I continue somiant amb un País que abraça a qui viu, pensa, parla i escriu en valencià, sense que ningú puga considerar que la nostra llengua és de “segona categoria”, una llengua que es coneguda i respectada en tot el món i que des de les institucions s’encarreguen de donar-la a conèixer a través d’una nova televisió pública, que serà de qualitat i pública, en els col•legis, instituts i universitats. Una llengua que la gent vol parlar i entendre. Per entendre’ns i entendre a un poble que sempre l’ha emprat per a festejar i renegar, per estimar i aportar coneixement al món i que se sent orgullós d’ella.

I somie amb un País ple de poesia. On la gent, quan va als mercats, parla amb poemes i canta de nou en les nits, mentre sopa reunit a la fresca. La poesia ens regala les paraules que ningú mai podria expressar d’altra manera.

Per això, per a que aquests somnis siguen realitat, és necessari, i ara més que mai, que el màxim òrgan de representació i autogovern de les persones que vivim ací, estiga impregnat d’una majoria d’esquerra COMPROMESA amb la gent, amb els valencians i valencianes i amb l aterra que habitem. 

Et parle d’un canvi necessari, URGENT i possible. Amb un missatge clar, net d’arcaismes i dogmes, net de censures i pors. On les amigues i amics transformem les paraules en esperança i transmetem il•lusió. Eixa il•lusió que la gent necessita i que altres, per interessos aliens, intenten ofegar. 

Ha arribat l’hora de la JUSTICIA SOCIAL, de deixar de parlar polítiques dels “grans events”, de tindre asseguts als escons a “imputats” i a delinqüents. De posar a gent honesta i amb ganes de fer realitat “la felicitat de tots els dies” al carrer, a casa, al mercat, a l’escola... De generar polítiques que creen treball digne, que aturen els desnonament, que garantisquen que les nostres filles i fills no estudien en barracons i que la gent gran es tracte amb dignitat. Que la Sanitat Pública siga realment pública, i que on metges, usuaris i treballadors siguen escoltats. Que els deutes indignes dels qui encara ens governen s’acaben d’una vegada per totes i que el somriures per fi, impregnen els nostres carrers.

Només ens falta la música d’un resultat electoral que ho faça possible. On les notes serem totes les persones què amb l’impuls d’una societat que només - i sobretot - vol ser feliç, farà que finalment sone la Simfonia.