Monarquia femenina o masculina

Foto: Homenatge a València al President de la Republica

No és la nostra intenció participar de l’estèril debat sobre la necessitat d’abolir la llei sàlica i molt menys si aquest es pretén enquadrar en una suposada actualització de la monarquia. Tot això dirigit des d'un partit apassionadament monàrquic com és el PP i un altre que ha anat abandonant la reivindicació de la republica fins al punt de celebrar la consolidació de la monarquia a través dels succesius naixements, com és el PSOE.

Quan es parla d’igualtat d’oportunitats i de corregir injustícies no podem oblidar que el Cap de l’Estat espanyol ho continua sent pel seu ADN i no per cap altra consideració. El nostre objectiu és traure a la llum la vertadera discussió sobre aquest assumpte. Una controvèrsia amagada sota el riu de tinta rosa que ens inunda.
El primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans diu textualment que “tots els ésser humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets”, això implica la desaparició de la discriminació per raons de gènere, però també de bressol i sang. La veritable reforma inajornable és la que ens furta el dret a elegir democràticament.
Com sempre, tornarem a sentir les mateixes veus submises dient que el monarca és una figura simbòlica. Una mena d’excentricitat que, per cert, ens costa de les nostres butxaques només 13.058.470 euros (2.172.746.589 pessetes) a l’any sense cap transparència ni control per part del govern ni del parlament. Una quantitat important per finançar no sols al Cap d’Estat sinó a tota una família de reina, príncep i princesa, infantes i demés.
Segons la Constitució els poders del rei són donar el vist-i-plau a les lleis que li diguen, convocar les eleccions i referèndums quan li toque, nomenar al president del govern i als ministres quan li ho manen, fer com que nomena als militars i atorgar-los medalles, estar informat dels assumptes de l’Estat, el manament suprem de les forces armades, donar indults, fer veure que mana a les reals acadèmies, enviar i rebre als ambaixadors, signar acords internacionals en nom d’Espanya i declarar la guerra, quan se li ordene. És a dir, que hem cedit a una família concreta, de manera vitalícia i hereditària, la responsabilitat, junt a un munt de banalitats burocràtiques, de comandar els exercits d’un país desenvolupat i occidental que és el nostre.
A més, el rei no té cap pudor a celebrar la reinstauració de la monarquia des de la mort del dictador, fa trenta anys, i no la monarquia parlamentària que arreplega precisament la Carta Magna, deixant clar el seu real respecte pels ciutadans.
Elegir mitjançant el vot al màxim representant de l’Estat no és cap capritx, és una imperiosa necessitat de salut democràtica, tot i que els valors republicans van molt més enllà. República i Democràcia són sinònims, però sense Llibertat i Igualtat no existeix ni l’una ni l’altra.
L’objectiu primer del republicanisme ha de ser desempallegar la societat del ‘corsé’ que asfixia les aspiracions de milions de persones d’un món més just i solidari. Aquest és el seu sentit, més necessari que mai al segle XXI. Exigir que se’ns reconega la nostra majoria d’edat per elegir lliurement i es deixen de silenciar debats al·legant suposades qüestions d’Estat.
En l’actualitat, pretenen impedir-nos qüestionar l’injust model econòmic; ofeguen les veus contra la construcció europea dels mercaders; anul·len mediàticament les reclamacions de la República o l’estat laic; ni, per suposat, mencionar l’autodeterminació. Així mateix, no podem posar en qüestió en nom de qui i perquè es prenen les decisions a organismes cada cop menys representatius i antidemocràtics. És hora de recuperar la paraula. Salut i República.